Categorized | Climatología, Sociedad

10 llocs per visitar abans que desapareguin

Per tots és sabuda la nefasta acció de l’home sobre el món on vivim. Paisatges i ecosistemes únics perduts o severament malmesos per la nostra mà destructora. Us hem preparat una llista d’alguns indrets que, si podeu, hauríeu d’anar pensant a visitar aviat, si no voleu fer tard. Tots estan greument amenaçats . No hi són tots els que ho estan, però ho estan tots els que hi són.

Illes Galápagos  

Illa Bartolomè, a les Galápagos Foto: cpence / Fotopedia

Amenaça: turisme massiu
Resultat: p
èrdua de l’ecosistema
Temps restant: Desconegut

Paradoxalment, comencem amb un indret que no podem recomanar ja que l’amenaça, precisament, l’excés de visitants. Les Illes Galápagos són la llar de 9.000 espècies diferents. Més de les tres quartes parts dels rèptils que hi habiten són únics a tot el món.

Dissortadament, el turisme està posant en perill aquell paradís que va inspirar Darwin en la seva teoria de l’evolució. Creuers i milions de visitants suposen un estrès insostenible per l’ecosistema, agreujat pel contraban d’espècies i l’arribada d’animals no nadius que acompanyen als humans allà on van, com per exemple les rates.

Illes Maldives 

Kuramathi, Illes Maldives Foto: World-wide-gifts.com / Fotopedia

Amenaça: escalfament global
Resultat: enfonsament
Temps restant: 100 anys

Degut a l’avanç imparable del mar, els experts calculen que a aquest meravellós arxipèlag li queden menys de 100 anys. Concretament, el 80% de les illes estan a només 3 metres sobre el nivell de l’aigua. D’aquí a 50 anys la pujada del nivell del mar i els danys patits pels coralls, que generen terreny, poden fer inhabitable el país. De fet, el seu president va anunciar, l’any 2008, una estratègia per comprar terreny al continent per tal d’acollir-hi els futurs refugiats.

La Gran Barrera de Corall 

900 illes de blau turquesa i coralls Foto: MNatividad / Flickr

Amenaça: canvi climàtic
Resultat: desaparició
Temps restant: 100 anys

La Gran Barrera de Corall és l’única estructura viva visible des de l’espai. Malauradament, els microorganismes que la formen s’estressen amb facilitat, i moren. Arribats a aquest extrem, la colònia es torna de color blanc i es degrada. Les causes? Segurament no fa falta que us les diguem: la contaminació del planeta i l’escalfament global.

La Gran Barrera, vista des de l’espai Foto: eutrophication&hypoxia / Flickr

Venècia 

Les típiques góndoles venecianes, amarrades a port Foto: Dr. Savage / Flickr

Amenaça: escalfament global
Resultat: enfonsament
Temps restant: 70 anys

El nivell del mar de la mítica ciutat italiana puja a un ritme d’entre 4 i 6 mil·límetres l’any per culpa de l’escalfament global, i el substrat que sustenta els seus edificis s’enfonsa a un ritme  d’1’5 mil·límetres l’any. Són faves comptades: a Venècia li queden 70 anys, almenys sobre la superfície del mar. L’afany del govern italià en alentir aquest procés, mitjançant canals i comportes, pot perfectament no donar resultat.

La Mar Morta 

Acumulació de sal a la riba de la Mar Morta, a Israel Foto: Itamar Grinberg / Flickr

Amenaça: evaporació
Resultat: desaparició
Temps restant: 50 anys

De fet, la mar morta és el llac salat més gran del planeta. La salinitat de les seves aigües (33,7%) permeten la típica foto on el banyista de torn no pot enfonsar-se, encara que ho vulgui. La profunditat del llac és de 337 metres, però ha perdut un terç del seu volum en els darrers 40 anys, per culpa de la sobreexplotació del seu únic afluent, el riu Jordà. De seguir Israel i Jordània amb aquest ritme, en 50 anys la defunció de la Mar Morta no serà tan sols nominal.

Els Alps 

El Cerví, als Alps Suïssos, possiblement la muntanya més fotogènica del planeta Foto: Jordi Masachs

Amenaça: escalfament global
Resultat: pèrdua de glaç
Temps restant: 40 anys

L’amenaça que pesa sobre els Alps no és de desaparició pròpiament dita, però sí de canvi radical. L’espina dorsal d’Europa Central pot canviar dràsticament el seu aspecte per culpa de l’escalfament global. Les seves famoses glaceres i neus perpètues es fonen a un ritme alarmant. En els últims 30 anys s’ha perdut un 20% de la seva massa total, i el procés tendeix a accelerar-se perillosament i es calcula que al 2050 no podria quedar-hi cap glacera.

Madagascar 

Baobabs prop de Morondova, Madagascar Foto: Frank Vassen / Flickr

Amenaça: deforestació
Resultat: desaparició
Temps restant: 35 anys

Abans que l’ésser humà possés les seves mans sobre Madagascar, la quarta illa més gran del món tenia més de 300.000 quilòmetres quadrats de jungla. Avui en dia en té poc més de 50.000. Si la desforestació desenfrenada que pateix segueix aquest ritme, en 35 anys no quedarà res. Les espècies de l’illa, que en un 80% no es troben enlloc més de la Terra, moriran.

La selva del Congo 

Parc Nacional de Garamba, Patriomoni de la Humanitat, al Congo Foto: Núria Ortega / Wikipedia

Amenaça: deforestació
Resultat: desaparició
Temps restant: 25 anys

El riu Congo té 4.700 quilòmetres de longitud i la seva conca hidrogràfica dóna vida a la segona selva més gran del planeta, per darrera de l’Amazones. Si no es prenen mesures urgents, dos terços d’aquest selva poden desaparèixer abans del 2040, segons Nacions Unides. Les causes són incomptables, totes provocades per l’home, naturalment: incendis, mineria, caça furtiva, guerres, tala indiscriminada, construcció il·legal… tot això unit a què els països de la zona es troben entre els més inestables del planeta fa que les expectatives per a la subsistència de l’ecosistema siguin més que funestes.

Parc Nacional de les Glaceres 

Illa Wild Goose, al Parc Nacional de les Glaceres Foto: Loco Steve / Flickr

Amenaça: escalfament global
Resultat: pèrdua de gel
Temps restant: 17 anys

En pocs anys, aquest parc nacional nord-americà situat a l’estat de Montana, fent frontera amb Canadà, no podrà fer honor al seu nom. Fa 100 anys s’hi podien trobar prop de 150 glaceres. L’any 2005 en quedaven només 27. La previsió per al 2030 és que no en quedi cap. Com molts altres llocs del planeta, l’aspecte d’aquest idíl·lic i salvatge indret quedarà modificat per sempre per culpa de l’escalfament global. La vida de les més de 260 espècies d’aus i 62 mamífers que hi viuen patirà un canvi sever que durà a moltes a l’extinció.

Taj Mahal 

Jardins exteriors del Taj Mahal Foto: Vishnu-Pradeep / Flickr 

Amenaça: turisme i contaminació
Resultat: Tancament al públic i degradació
Temps restant: menys de 5 anys

Per acabar amb aquest petit però representatiu recull, un lloc que honestament no podem recomanar: El Taj Mahal. El motiu és que, amb la vostra visita, contribuiríeu a la seva degradació.

L’espectacular monument funerari construït entre 1631 i 1654 per ordre de l’emperador Shah Jahan, en honor a la seva difunta esposa és una de les construccions més belles del món. Dissortadament, aquest patrimoni de la humanitat rep cada any gairebé quatre milions de visites. La degradació de les seves façanes de pedra blanca és inexorable, degut al turisme i a la pol·lució de l’aire. De seguir amb aquest ritme, el govern indi es planteja prohibir les visites al monument.

Leave a Reply

 

Translator

Translator by Yellingnews

Categorías

Noticias más vistas

Noticias por fecha

octubre 2017
L M X J V S D
« feb    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031