Categorized | Economia, Internet

Cómo motivar al máximo a los trabajadores?

La majoria segurament ni tan sols recorden aquell petit gest, però les persones que tot just entrar en una nova feina van sentir-se mínimament apreciades -per exemple, el seu cap les va saludar amb alguna frase del tipus “Hola, un plaer coneixe’t. Treballarem al mateix departament”- van incrementar la seva productivitat un 15% en els pròxims nou mesos.

Almenys aquesta és la teoria de Google, que l’ha comprovat en casos reals, juntament amb altres anàlisis -com l’efecte de la durada de les cues per demanar el dinar-, sobre com motivar els seus treballadors. A simple vista, molts d’aquests exemples poden semblar banals, però a la pràctica la seva eficàcia és immensa: Google fa quatre anys seguits que és considerada la millor companyia per treballar als Estats Units, segons l’índex de la revista Fortune . En paral·lel, la seva facturació no ha deixat de créixer.

El del famós cercador d’internet és només un dels molts casos que posen de manifest l’enorme importància que donen les empreses nord-americanes a propiciar un bon clima laboral. Petites mesures que a poc a poc s’han anat introduint a Europa -com permetre treballar des de casa alguns dies o subvencionar l’exercici físic- fa anys que són el pa de cada dia a les firmes dels EUA, que en general advoquen més que les europees per una relació menys jeràrquica i per potenciar que els empleats estiguin contents sota la premissa que així donaran el màxim d’ells mateixos.

Més competitivitat entre empleats

Un ambient més relaxat que s’acostuma a compensar amb més exigència als treballadors i més competitivitat -teòricament sana- entre ells. I el resultat tendeix a ser positiu: “Silicon Valley va ser el primer lloc que va entendre que algú en un nivell molt inicial en una empresa pot tenir una idea milionària. Les bones idees vénen de totes les edats i rangs d’experiència”, assegura l’emprenedora Deborah Piscione en el seu bestseller sobre els secrets de l’èxit de la Meca digital.

A les empreses tecnològiques és on, en general, s’ha impulsat més la innovació i la creativitat, però, per exemple, al rànquing de Fortune de les 100 millors companyies per treballar d’aquest any no hi són ni Apple ni Facebook. De Google, en canvi, se’n destaquen aquest any les 100.000 hores anuals de massatges subsidiats i la creació de tres nous centres de wellness i un nou complex esportiu de set hectàrees. Completen el podi l’empresa de programari SAS, de la qual es destaca la seva aposta per una “creativitat anàrquica”, i CHG, una companyia de salut que potencia per mitjà de concursos el talent i premia el compliment d’objectius de venda. A Google es dóna tanta importància a garantir la felicitat dels seus treballadors que el que a la majoria d’empreses s’anomenadepartament de recursos humans al gegant tecnològic es diu people operations [operacions de gent]. Es tracta d’una divisió essencial a la companyia que experimenta sobre com trobar els millors treballadors i potenciar la seva imaginació. Per exemple, a les entrevistes per contractar una persona -cada any Google rep 2,5 milions de sol·licituds- es fan preguntes del tipus “Quantes pilotes de golf caben en un autobús escolar?”, per saber no tant la resposta com si el candidat té capacitat d’argumentar o simplement es queda en blanc. Qui respongui amb un “No ho sé” queda ràpidament descartat, segons explica en el seu blog el responsable de people operations , Laszlo Bock.

Sales de ioga i gimnasos

Google també ha descobert que les taules llargues al menjador faciliten la socialització, que els espais informals -com una cantonada amb sofàs- són millors que les típiques sales de reunions per fomentar la creativitat, que ampliar les baixes per maternitat dispara la productivitat de la mare quan es reincorpora a la feina o que és bo que els enginyers es dissenyin el seu despatx.

No són casos aïllats. Facebook també fomenta que cadascú personalitzi el seu escriptori, mentre que eBay té un dia en què estan prohibides les reunions i tot el que es pot fer és pensar individualment en assumptes i problemes concrets que a l’endemà seran debatuts.

Hewlett Packard, Microsoft i Apple van ser de les primeres firmes tecnològiques a adonar-se de l’efecte de l’organització de l’espai sobre els ambients de treball, seguint el model precursor de la universitat californiana de Stanford.

I després ve el llarg i envejós catàleg de beneficis per als treballadors. Com a exemples destaca que, a la seu central de Google, a part dels serveis esportius, els treballadors poden escriure en un portàtil mentre caminen en una cinta de gimnàs; tenen esmorzar, dinar i sopar gratis, o poden tallar-se els cabells i rentar la roba sense pagar res. I a Twitter fins i tot tenen sala de ioga: la teoria és que en impulsar la flexibilitat juntament amb activitats de relaxació i de lleure s’incrementen la creativitat i el benestar dels empleats.

El dogma del duo flexibilitat-competitivitat va més enllà dels gegants tecnològics. Per exemple, és totalment present a la cultura laboral dels grans organismes multilaterals amb seu a Washington, com el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial. També al Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), on hi ha classes de meditació un dia a la setmana, sales de lactància o activitats familiars. A més, treballar des de casa és molt normal i fer una hora extra durant nou dies seguits es beneficia amb un dia de festa. En canvi, Yahoo! va demanar al març que es deixés de treballar des de casa per tractar d’aconseguir que junts fossin “més innovadors”.

L’origen de la motivació

Per a molts, les empreses nord-americanes són el paradís de la flexibilitat, però cal tenir en compte que l’origen de la motivació laboral és molt més profund: també neix dels mateixos treballadors. Que la competitivitat i l’invididualisme són a l’ADN dels EUA ho demostra l’èxit actual en moltes empreses de l’aparell Walkingspree, que es col·loca a la cintura i mesura quants passos camina una persona durant el dia. Els treballadors del BID, per exemple -que també han de fer cursos obligatoris d’ètica-, competeixen invidualment o en equip, per veure qui fa més exercici.

En aquest cas, l’objectiu és estar més sa, però en molts altres és progressar dins l’empresa. I és que, al final, no estar motivat als EUA sembla gairebé impossible.

http://www.ara.cat/premium/motivar-al-maxim-treballadors_0_1031896838.html

Leave a Reply

 

Translator

Translator by Yellingnews

Categorías

Noticias más vistas

Noticias por fecha

octubre 2017
L M X J V S D
« feb    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031