Categorized | Climatología

El océano Atlántico provoca que haya más hielo en el mar de la Antártida

Un estudio revela la complejidad de los efectos del calentamiento del planeta.

Els efectes del canvi climàtic als pols són evidents des de fa anys. Al pol Nord la superfície de la capa de gel que recobreix l’oceà Àrtic a l’estiu s’ha reduït en un 30% des dels anys 70. Al pol Sud, a l’Antàrtida, però, la situació és més complexa. Mentre que a la península Antàrtica el gel ha disminuït extraordinàriament, la banquisa antàrtica (la superfície de mar gelat que envolta el continent a l’hivern) no ha disminuït, sinó que s’ha redistribuït. Hi ha zones on hi ha menys gel, però n’hi ha d’altres on ha augmentat. Fins ara els científics han tingut dificultats per explicar la causa d’aquesta paradoxa, i fins i tot alguns han intentat utilitzar-ho per posar en qüestió l’origen humà del canvi climàtic.

Però un estudi que publica avui la revistaNature ha trobat part de la resposta en la influència dels corrents de l’oceà Atlàntic. Els autors de l’estudi, del Courant Institute of Mathematical Sciences de la Universitat de Nova York, han correlacionat dades de satèl·lits sobre la dinàmica de certes regions de l’Atlàntic i la del gel antàrtic. Els científics han conclòs que l’oceà Atlàntic té un impacte molt més important del que es pensava fins ara sobre el clima de l’Antàrtida. Els canvis en la seva temperatura a la superfície contribueixen de manera significativa a la redistribució en el gel marí antàrtic. Els autors de l’estudi afirmen que les projeccions de canvi climàtic futur a l’Antàrtida haurien de considerar la influència de l’Atlàntic.

En els últims trenta anys, l’Antàrtida continental ha perdut massa a una velocitat de 250 gigatones per any. Per contra, la banquisa al voltant del continent (la superfície marina que es gela a l’hivern) ha augmentat la seva extensió un 1,9% per dècada des del 1985, segons la NASA. Al setembre va assolir el seu registre màxim, amb 19,51 milions de metres quadrats.

Una de les explicacions possibles és el fet que el gel que es desfà al continent va a parar al mar per formar una capa fina que actua com a barrera davant la influència de les aigües càlides que arriben d’altres indrets. Així com l’oceà Àrtic està envoltat per diversos continents, l’Antàrtic està obert als corrents i, per tant, hi tenen més influència els vents que circulen per la superfície marina. Els canvis en el gel marí s’han correlacionat amb la variabilitat en els corrents del Pacífic, amb el fenomen conegut com el Niño.

Els autors han estudiat la variabilitat en les temperatures a l’Atlàntic Nord i a la zona tropical, un fet que es coneix com a atlantic multidecadal oscillation (AMO), i han vist com influeix en la reducció de la pressió atmosfèrica sobre el mar d’Amundsen i com contribueix a la redistribució anòmala del gel a una escala temporal que oscil·laria de dècada en dècada. Els mateixos autors deixen clar a l’estudi que els canvis a l’Atlàntic tenen relació amb les activitats humanes.

Resposta incompleta

La influència de l’Atlàntic, però, tan sols seria part de la resposta. El canvi climàtic no afectaria de manera igual tota l’Antàrtida. Altres estudis apunten a l’aprimament de la capa d’ozó sobre el continent blanc, que podria estar provocant un refredament de l’estratosfera.

Al mateix temps, també hi ha altres estudis que indiquen que les temperatures a les latituds mitjanes estan pujant, i reforcen els vents circumpolars en determinades regions, com la plataforma de Ross, on més ha augmentat el gel.

Per contra, on més ha disminuït és al mar d’Amundsen i al de Bellingshausen. També s’ha vist que, malgrat l’increment de la superfície, la capa de gel s’ha anat aprimant.

Leave a Reply

 

Translator

Translator by Yellingnews

Categorías

Noticias más vistas

Noticias por fecha

octubre 2017
L M X J V S D
« feb    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031