Categorized | Economia

Niño Becerra: “La inversió estrangera no és un miracle com a mitjans del segle XX”

 

El catedràtic d’estructura econòmica de la Universitat Ramon Llull, Santiago Niño Becerra, explica en aquesta entrevista que els estats poca cosa poden fer per sortir de la crisi. Per contra, remarca la importància que van adquirint els clústers. Apunta que Andorra, a curt termini, pot sortir beneficiada del diferencial de preu, però a més llarg termini hauria d’apostar pels serveis d’alt valor afegit. Aquest canvi de model l’hauria de tenir enllestit en els cinc anys vinents.

Ha comentat que Espanya no tornaria a taxes de creixement fins al 2020. ¿Aquesta previsió es pot aplicar a escala global?
Estem en una fase de la història que és postglobal. Això vol dir que les economies estan totalment interconnectades. És cert que hi ha països que estan menys malament que d’altres, però això bàsicament és degut al nivell de deute i a la productivitat. Espanya com a conjunt està en una situació molt dolenta en relació amb altres països. Però si fem un zoom, hi ha zones que tenen unes possibilitats molt més elevades. Per exemple, la taxa d’atur és del voltant del 26% però hi ha zones a Guipúscoa amb taxes d’un 2,5%. Són clústers industrials potents, amb una alta inversió, alta productivitat, alt valor afegit… El problema d’Espanya és que hi ha molt poques zones d’aquestes.
Si parlem d’Espanya com a conjunt, el creixement serà molt minso en els pròxims anys (el Fons Monetari Internacional preveu que no sigui superior a l’1,7% fins al 2017). Aquest creixement és insuficient ja que Espanya crea ocupació neta quan creix al 2%. Això és extrapolable a altres països. França fa tres trimestres que està estancada. Perquè avui les economies dels països, i més dels que són a prop, estan molt interconnectades. És impossible que a Europa una economia marxi de forma meravellosa i al costat una vagi de forma desastrosa.

¿Hi ha mesures que els països poden aplicar per sortir del forat al més aviat possible?
Poques.

S’haurien de prendre a escala més global.
Exacte. Els dos problemes fonamentals que té Espanya és que no creix i que té un deute brutal. ¿Què pot fer ella mateixa per créixer? Realment molt poc. Pot fer més campanyes turístiques per atraure més turisme, però això també tindrà un cost. L’automòbil és una activitat molt potent, però tots els centres de decisió són fora d’Espanya.
La construcció era un sector superpotent que està totalment enfonsat. A l’hostaleria estan tancant restaurants perquè la renda està baixant. Espanya per ella mateixa pot fer molt poques coses. El clúster de Zamudio, de Biscaia, sí que en pot fer. Perquè pot desenvolupar un producte que es necessita en altres llocs d’Europa, per exemple. Això depèn d’ell, no del país. Els països com a tals no poden fer gaire. Per això crec que el concepte d’Estat està en retirada i ve una era en què els clústers tindran una importància molt més gran.

¿Un país petit de les característiques d’Andorra ho té més fàcil per sortir-se’n?
Els països que van menys malament a Europa són els països petits. El problema d’Andorra és una mica diferent perquè el PIB s’ha basat en unes activitats que estan en retrocés, com la construcció, els serveis comercials, el turisme de neu… Són activitats molt potents que o pel tema fiscal o bé per la caiguda de renda d’altres països es veuen afectats.
El que veig és que Andorra el que hauria de fer –suposo que ja ho fa– és dissenyar un model productiu nou. Si no estic mal informat, en els moments més gloriosos la construcció va arribar a representar el 30% del PIB. Això no tornarà mai més. El truc d’Andorra és que té un volum de PIB molt baix, però com que la població és molt poca el PIB per càpita era elevadíssim.
Andorra és un dels països més rics d’Europa. El problema és que les activitats que generaven el PIB estan en retrocés i si no inventa activitats noves anirà caient. A més, els canvis fiscals no hi ajuden. Tret que s’estructuri un sistema productiu nou. Substituir activitats que ara estan en retrocés o que quasi han desaparegut per altres totalment noves.

El Govern ha assenyalat com a recepta l’obertura a capital estranger. ¿Ho veu una bona via?
Ara per ara, atraure inversió estrangera només pot generar poc PIB i poca ocupació. Si fos inversió estrangera per instal·lar una fàbrica d’automòbils sí que generaria PIB, generaria producció i ocupació. És clar, però, que difícilment es pot imaginar aquí. Aquesta inversió aniria més per atraure les seus socials d’empreses estrangeres i des d’aquí, aprofitant la imposició més baixa que Andorra encara té, fer el negoci. Crec que Andorra ho pot aconseguir, però no veig l’impacte que pot tenir en l’ocupació i en la generació de PIB.
Imaginem que Microsoft decideix posar la seu d’Europa a Andorra. Construeix un edifici i hi treballen unes 60 persones, perquè ara no cal gaire gent. Això generarà impostos per al Govern però tindrem 60 persones treballant, que no necessàriament han de ser andorranes. Sí que haurien de viure en un apartament, aquestes 60 persones, haurien de consumir… Alguna cosa generaria però no pensem que una inversió estrangera és el miracle. A mitjans del segle XX sí que ho era. Però d’inversions com la de la Fiat a Espanya, que va ser un revulsiu, ara n’hi ha molt poques.

¿Quina via podria seguir, doncs, Andorra?
Andorra té l’avantatge que el permís de residència està lligat al permís de treball. Això significa que hi ha poca gent aturada donant voltes. Em refereixo als estrangers. Per als números de l’Estat és un avantatge.
Tinc una teoria, que he de pair molt. Hi ha un horitzó a curt termini i un a llarg termini. La crisi que patim a França i Espanya durarà almenys fins al 2020. Això vol dir que la gent tindrà pocs recursos. Potser altra vegada torni a sortir a compte venir a comprar perquè, per la potència comercial d’An­dorra i els impostos poden sortir a compte productes bàsics. Aquí tindríem un forat de negoci, però duraria un curt-mitjà termini.

¿I a més llarg termini?
A un termini més llarg hauria d’anar per força pels serveis de molt alt valor afegit, com assessories. Andorra és un país que pot oferir moltes coses. Hi ha una qualitat de vida i una tranquil·litat que en altres llocs no hi ha, hi ha un nivell de desenvolupament, és té accés a tot. Això ho ha d’explotar. Una via de serveis d’alta tecnologia, serveis d’alt valor afegit. També pensant en el seu jovent, perquè un altre perill és que la població es vagi envellint. Que els joves andorrans no tornin a Andorra després dels estudis. Es pot cobrir amb estrangers, però això és molt trist.
Una altra via seria la instal·lació de seus socials d’empreses. Oferir avantatges, serveis, perquè aquesta gent vingui. I continuar amb el tema bancari perquè a tothom li interessa, i penso especialment en França i Espanya. Interessa que aquests avantatges bancaris continuïn existint encara que sigui com a porta per marxar a fora, perquè és conegut que bancs andorrans estan comprant bancs a fora. Aquest pont ha d’existir d’alguna manera. Potser no com en anys passats, però aquí hi ha un recorregut.
Ara bé, tot això està molt bé però al que a la gent li interessa són els diners que porta a la butxaca. ¿Aquest canvi de model productiu permetrà que la mateixa quantitat de ciutadans pugui viure igual de bé que ara d’aquí quinze anys? No ho sé. Crec que la viabilitat del país està absolutament garantida, però anar a pitjor no està bé. La pregunta no és si Andorra se’n podrà sortir, que segur, que se’n pot sortir, però sortir-se’n sense pèrdua dels seus estàndards de vida. A això ja no sé què dir.

El Govern ja ha anunciat la implantació d’un IRPF, està firmant convenis per evitar la doble imposició…
Fa vint anys Andorra no tenia impostos i no hi havia cap problema de doble imposició i tot funcionava de meravella. El problema ha arribat quan els paradisos fiscals, o semiparadisos fiscals, han deixat d’estar de moda. Aquella necessitat que hi havia als anys 70 i 80 de llocs com Andorra, Liechtenstein o Luxemburg cada vegada és menys. Ara el que està de moda és abaixar els tipus impositius de forma generalitzada i evitar la sortida de capitals, de rendes i, evidentment, el frau.
Si Andorra és un país que no té imposició, els veïns li diuen “Ei, tio, que així no pots seguir”. I Andorra diu “¿Per què no?” I els altres li diuen “Doncs perquè no”. Perquè això ja no toca, i com que no toca Andorra ha de posar IRPF, IVA i societats… i d’aquí cinc o sis anys tindrà un quadre impositiu com la resta d’Europa. Més baix, però. Els temps canvien, les necessitats canvien i les modes canvien.

Llavors, en aquest context, Andorra només té aquesta sortida.
El que és veritat és que la pressió fiscal a Andorra mai serà com la de França o Espanya. Hi haurà un diferencial i haurà de jugar amb aquest diferencial oferint coses que, bàsicament a Espanya i França, els costi més oferir. Un altre avantatge d’Andorra és que té una població petita i la comunicació directa és més fàcil. Al cap de Govern se’l poden trobar pel carrer. Això és un avantatge. Amb aquest diferencial de fiscalitat i oferint serveis i coses que altres no puguin, cal jugar-hi.

¿És interessant invertir a Andorra?
Penso que sí. Però Andorra ha de convèncer que està bé invertir al país. Moltes empreses de serveis que són a Irlanda podrien venir. Fa vint anys no, perquè les comunicacions no eren com les d’avui. Ara, aquí hi ha una qüestió comercial. La pregunta és si Andorra té algun argument per convèncer Apple que deixi Irlanda i vagi a Andorra. Ara no se me n’acut cap. Penso en noves empreses. Corporacions xineses, índies o japoneses que es vulguin instal·lar aquí.

A l’últim. ¿Anirem a pitjor?
Aquesta tardor i hivern seran terribles. Després crec que entrarem en un estancament a la part baixa i pot ser que sentim que estem pitjor en els dos anys vinents. A partir d’aquí crec que començarà el creixement, però qui no estigui en la línia d’alt valor afegit i alta eficiència, malament. Per això Andorra ha de fer el canvi de model productiu en els pròxims cinc anys per, quan arribi el 2017, estar en una situació potent per sortir amb empenta.

“La banca andorrana crec que està més aviat bé però és possible que tinguin lloc processos de concentració”

¿La banca d’Andorra es podria trobar en dificultats veient el que passa al voltant i tenint en compte que està molt interrelacionada?
Els bancs andorrans no sols treballen a Andorra, sinó a tot arreu. És molt curiós que s’hagi dit de fer tests a bancs d’Europa, però que jo sàpiga ningú ha dit de fer-ne a bancs andorrans. Tot i així, penso (és una deducció meva) que la banca andorrana deu estar més aviat bé perquè està molt diversificada i perquè és una banca molt personal. Això és un avantatge. Ara, però, s’està parlant de processos de concentració bancària a tot arreu i possiblement a Andorra també passi. A Espanya, quan va començar aquesta moguda, hi havia 53 entitats financeres i ara n’hi ha 10 i es diu que quan s’acabi això en quedaran 4.

L’empresariat demana sovint abaratir l’acomiadament. 
Sempre he pensat que malament si els costos laborals són una variable decisiva. L’empresa que va bé és la que paga moltíssim als treballadors i que té una productivitat superaltíssima. L’empresa que ha d’anar pensant a pagar menys o a acomiadar… La situació ideal seria que l’acomiadament fos lliure i gratuït i que la persona pogués trobar feina immediatament. El problema és que, com que cada vegada es necessita menys treballadors per produir, s’està generant una bossa de gent (en hores de feina) que cada cop serà menys necessària. Per això l’atur estructural està pujant.
S’està creant una bossa de gent que mai treballarà. Això fa que la indemnització per acomiadament s’estigui convertint en una prolongació del subsidi. Hi ha estudis que apunten que quan acabi la crisi, a Espanya hi haurà entre un 14 i un 16% de persones que no treballaran mai. No hi ha solució, perquè mesures com el repartiment del treball s’han assajat i no funcionen perquè la productivitat baixa. Aquí no hi veig sortida.

http://www.bondia.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=20628:nino-becerra-la-inversio-estrangera-no-es-un-miracle-com-a-mitjans-del-segle-xx&catid=103

Leave a Reply

 

Translator

Translator by Yellingnews

Categorías

Noticias más vistas

Noticias por fecha

octubre 2017
L M X J V S D
« feb    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031