Categorized | Economia

No ens hem enterat de res: aquesta crisi és bestial

Escric quatre ratlles després d’assebentar-me que Moody’s rebaixa la nota de nou comunitats autònomes (entre elles Catalunya) i que situa a Castella-La Manxa al nivell d’escombraries.

La decisió sobre Catalunya és important i potencialment preocupant, però la de Castella-La Manxa és realment greu. Com explica José Carlos Díez, economista en cap d’Intermoney, Castella-La Manxatrigarà anys en tornar a emetre bons i es veurà obligada a fer una gran pujada d’impostosper no quedar-se sense diners a les arques.

L’administració de José María Barreda (PSOE) va deixar un dèficit del 6,1%, un 50% per sobre del previst i molt lluny de l’1,3% amb què s’havia compromès a arribar a finals d’aquest mateix any. Després de les darreres eleccions, la nova presidenta de Castella-La Manxa, María Dolores de Cospedal (PP), va entrar al govern autonòmic assegurant que la situació era “dramàtica”. Aquest capítol em va recordar al que vam viure a Catalunya no fa ni un any: el tripartit abandona la Generalitat amb un dèficit desbocat i CiU entra al Govern dient que no hi ha diners per pagar les nòmines.

La irresponsabilitat és màxima perquè, per molt que les agències de qualificació no facin gran cosa (em pregunto si realment treballen), hi ha una cosa que sí que fan: llegir el diari. Les declaracions altisonants arriben, i això ho ha tingut molt clar des de la seva arribada el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. Falta veure si se’n sortirà.

“Hem trigat gairebé tres anys a adonar-nos de la gravetat de la crisi”, vaig sentir que deia fa uns dies Alfredo Pastor, professor de l’Iese i col·laborador de l’Ara. Hi estic d’acord. Jo crec que tot va començar a canviar el maig del 2010 (amb el primer rescat a Grècia vam veure les orelles del llop), però segurament ha estat en l’últim mig any, amb els dràstics plans d’austeritat que s’han aprovat, que hem vist de què anava la cosa. Estàvem amb l’aigua al coll i no ho voliem veure, ni governants ni ciutadans.

Fins fa quatre dies, la (ben) criticada classe dirigent s’ha dedicat a gestionar pressupostos amb una alegria digna dels anys del boom econòmic, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. Per això opino que les retallades i les pujades d’impostos són, desgraciadament, inevitables: hem de pagar els pecats comesos durant l’època daurada, però també durant els últims tres anys. Si l’any 2008 haguéssim començat a fer el que tocava, ara no seriem tan lluny de la sortida de la crisi. Perquè sí, aquesta crisi és bestial i tot indica que encara queden anys per sortir-ne.

La crítica també és extensible a la frivolitat i falta de responsabilitat dels partits de l’oposició, a Catalunya i a Espanya. Fins ara, tot s’hi ha valgut per guanyar vots, des de mantenir despeses exagerades fins a criticar sistemàticament el president de torn. (El moment àlgid va ser quan el PP va votar en contra del pla d’austeritat de Zapatero, el maig del 2010, alentant una possible fallida d’Espanya).

Això s’ha acabat. Venen anys grisos. Toca discreció i treballar.

Ens hi va el futur.

Comments are closed.

Translator

Translator by Yellingnews

Categorías

Noticias más vistas

Noticias por fecha

octubre 2017
L M X J V S D
« feb    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031